juny 29, 2018
La SAM, conscient de la problemàtica de la calç, ha decidit provar una nova tecnologia, la Hydroflow, per eliminar la calç i els problemes que causa.
La calç és una de les grans problemàtiques que afecta Manacor. Per això, l’empresa de Serveis del Municipi de Manacor instal·larà una nova tecnologia, la HydroFLOW, per eliminar aquesta problemàtica que causa baixa pressió, embossos, espenya electrodomèstics i calderes, etc.
La SAM aposta per aquesta innovadora tecnologia perquè no utilitza químics. HydroFLOW és un sistema ecològic que utilitza una tecnologia per ondes radioelectromagnètiques emeses de baixa freqüència que transforma la calcita insoluble en aragonita no incrustant; així, evita la incrustació però sense alterar les propietats de l’aigua.
Per provar el funcionament, realitzarà una primera prova al barri de Baix des Cós (en la llista annexa en podeu veure els carrers beneficiats) aprofitant la sectorització que es va realitzar a l’aparcament de Na Camel·la. Emprar un sol sector, és a dir, tenir un lloc focalitzat, facilita poder controlar que tota l’entrada d’aigua d’aquest barri passi pel descalcificador i així poder-ne verificar els efectes.
juny 22, 2018
Les tovalloletes causen embussos a la xarxa i avaries a les depuradores.
Tant l’Ajuntament de Manacor com l’Empresa de Serveis del municipi de Manacor (SAM) posen en marxa aquesta campanya en l’àmbit municipal amb l’objectiu de conscienciar la població dels greus perjudicis que provoca el fet de tirar les tovalloletes al vàter. Avui dia “les tovalloletes formen part del nostre dia a dia, per fer nets els més petits de la casa, per desmaquillar-se, per dur damunt per si necessitem fer-nos net fora de casa, o per substituir el paper higiènic tradicional però tothom ha de tenir ben clar que les tovalloletes s’han de tirar a la paperera i no al vàter”, han explicat des de la SAM.
“Els envasos de moltes tovalloletes indiquen que són biodegradables però no és cert, les tovalloletes no es dissolen en l’aigua sinó que s’embullen i s’entrellacen amb elles mateixes i amb altres rebuigs com bastonets o preservatius formant grans cordes que aturen i espenyen les bombes impulsores de la xarxa o de l’entrada de l’Estació depuradora, provocant embossos i que l’aigua no es pugui depurar correctament”, han explicat els tècnics de la SAM.
Per això “una de les primeres actuacions que posarem en marxa és la conscienciació i així informarem de tota aquesta realitat a les factures que reben totes les llars i també n’informarem els ciutadans mitjançant cartells als punts habilitats dels carrers i també porta a porta”, ha concretat la presidenta de la SAM, Maria Antònia Sansó. I és que “a aquesta campanya, que es coordina des de la Xarxa d’Aigües Publiques de Mallorca, s’hi han adherit pràcticament tots municipis de Mallorca perquè és una problemàtica ben seriosa que afecta tota l’illa”, ha afegit el vicepresident de la SAM, Joan Sagrera.
Concretament a Manacor, s’han de realitzar neteges periòdiques per evitar embossos i futurs problemes a causa de la presència de tovalloletes a les aigües residuals. Només durant l’any passat el cost de la maquinària necessària per desembossar les canonades va suposar més de 20.500 euros. En la primera etapa de depuració de l’aigua, que serveix per separar els elements sòlids de l’aigua, cada vegada és més dificultosa a causa de la presència de tovalloletes, que causen obstruccions cada dia. A més els embussos causats per les tovalloletes i pels residus que no s’han de tirar al vàter, com raspalls de dents, compreses, preservatius o envasos, “poden provocar vessaments inadequats als torrents i als aqüífers, que poden arribar a danyar el medi ambient”, adverteix Maria Antònia Sansó.
Així des de la SAM anuncien que pròximament es posarà en marxa un programa de conscienciació mediambiental que inclourà xerrades i preveu conscienciar porta a porta gràcies a les cinc persones que es contractaran mitjançant una subvenció del SOIB del programa de Visibles per posar en marxa el projecte de conscienciació mediambiental i que farà especial referencia al llançament de residus inadequats pel clavegueram. La SAM a través d’aquest projecte pretén solucionar aquest greu problema actuant en l’origen, identificant els residus als pous de bloqueig de les escomeses dels usuaris, actuant d’una banda eliminant el residu i de l’altra posant en marxa un pla de conscienciació directa i individualitzat.
juny 21, 2018
A Sant Jaume s’han instal·lat quatre nous punts de càrrega per a vehicles elèctrics
Els aparcaments soterrats de na Camel·la, de la plaça de Sant Jaume, a Manacor, i també el de la plaça de l’Aljub, a Porto Cristo, estaran equipats amb nous sistemes d’accessos i de seguretat “amb l’objectiu que es puguin obrir les 24 hores i fer-los més pràctics per a la ciutadania”, ha explicat la presidenta de l’Empresa de Serveis del Municipi de Manacor (SAM), Maria Antònia Sansó. “Hem adquirit aquest compromís perquè volem facilitar que tothom pugui venir còmodament a comprar, a menjar, a participar dels actes culturals i a passar-s’ho bé a Manacor i a tot el municipi”, ha afegit la batlessa, Catalina Riera, en el mateix sentit.
I és que coincidint amb la posada en marxa de quatre nous punts de càrrega per a vehicles elèctrics a l’aparcament de la plaça de Sant Jaume, des de la SAM i des de l’Ajuntament han anunciat que just després de l’estiu es començaran a instal·lar els nous sistemes d’accés als aparcaments municipals. De fet s’està a punt d’adjudicar el contracte, que suposarà una inversió conjunta d’uns 150.000 euros pels tres aparcaments. “Quan el nou sistema estigui instal·lat començarem la seva implantació, que no serà immediata ja que la tecnologia implica un sistema de lectura de matrícules, de seguretat i un únic punt de control conjunt per als tres aparcaments, que haurem d’aprendre a manejar per a poder treure profit de les noves prestacions”, han explicat des de la SAM.
Punts de recàrrega
Els usuaris de l’aparcament de la plaça de Sant Jaume ja poden usar gratuïtament els quatre nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que s’hi han instal·lat. “Els experts diuen que d’aquí a deu anys la meitat dels vehicles que es vendran seran elèctrics, per això des de l’Ajuntament i des de la SAM volem contribuir a engrandir la xarxa de punts de recàrrega”, ha explicat el vicepresident de la SAM, Joan Sagrera. A més, des de l’Ajuntament de Manacor s’està ultimant l’adhesió del municipi a la xarxa de Mobilitat Elèctrica de les Illes Balears (MELIB), de la qual ja formen part diferents administracions. L’objectiu és que “els ciutadans de Manacor puguin moure’s per tota l’illa i carregar els seus vehicles elèctrics en els punts de recàrrega que existeixen en molts dels municipis de Mallorca”, afegeix Joan Sagrera. A més “també som conscients de la necessitat de fomentar l’ús dels vehicles elèctrics i de participar en la lluita contra el canvi climàtic i a favor del medi ambient”, ha explicat el regidor de Medi Ambient, Pedro Rosselló.
“Tant el nous accessos com els nous punts de recàrrega són accions que van encaminades a fomentar l’ús dels aparcaments i especialment el de la plaça de Sant Jaume, que estava infrautilitzat”, ha explicat la batlessa de Manacor, Catalina Riera. De fet, gràcies a les mesures que la SAM ha implantat en els darrers dos anys els usuaris d’aquest aparcament s’han multiplicat per tres i han passat de 10.000 a 30.000 usuaris anuals.
juny 20, 2018
La trobada informativa i de conscienciació va omplir de gent el molí d’en Polit.
L’aigua és un element de vital importància per l’ésser humà i també per a la majoria d’activitats de la vida diària. Per això l’Empresa de Serveis del Municipi de Manacor, la SAM, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua va celebrar una xerrada informativa per donar a conèixer les iniciatives que encapçala la SAM per millorar la gestió de l’aigua i per informar tota la població de les mesures que entre tots podem adoptar per aconseguir un estalvi efectiu d’aigua. La bioquímica Núria Gayà, que forma part del programa Joves Qualificats, va ser l’encarregada d’impartir la conferència. A més de desenes de veïnats i veïnades, a l’acte hi assistiren la presidenta de la SAM, Maria Antònia Sansó; el vicepresident, Joan Sagrera; i els regidors Antoni Sureda i Cristina Capó. Maria Antònia Sansó va destacar que “la principal prioritat ha estat modernitzar tota la xarxa i eliminar les fuites, que eren del 60% i ara aconseguim estalviar cada dia un milió de litres d’aigua”. “Ara que hem aconseguit un estalvi efectiu volem iniciar una campanya de conscienciació per fer un bon ús d’un recurs tan valuós com és l’aigua”, va concloure Sansó abans de donar la benvinguda als assistents.
De fet la SAM s’encarrega de tot el cicle de l’aigua, i això implica l’extracció de l’aigua dels cinc pous que abasteixen Manacor, l’abocament de l’aigua als dipòsits i a la xarxa d’aigua de consum, la recollida de l’aigua bruta a través del clavegueram i de tot el procés de depuració. Pel que fa a l’aigua de consum des de la SAM informaren que s’aboca més aigua a la xarxa de la que es factura “perquè hi ha fuites dins els habitatges, perquè encara n’hi ha algunes a la xarxa pública i perquè molts comptadors que encara no s’han canviat no marquen les lectures de consum correctament”.
En aquest sentit durant la xerrada s’explicà que “quan el vàter perd aigua es poden arribar a tudar 1.500 litres cada dia i això pot fer pujar la factura uns 47 euros cada mes”. A més des de la SAM s’insistí en “no utilitzar el vàter com una paperera, les tovalloletes humides s’ajunten, formen cordes que s’enreden per les aspes de les depuradores, les aturen i l’aigua no es pot depurar bé”. A més també es donaren algunes dades com que l’aixeta de la cuina gasta entre 11 i 12 litres cada minut i el rentaplats gasta una mitja de 33 litres. Per això es recomanà “escurar amb les piques plenes i l’aixeta aturada o no posar el rentaplats en marxa si no està ple”. Per promoure l’estalvi també s’informà que “els electrodomèstics amb certificats d’eficiència energètica són més cars però poden reduir fins a la meitat el consum d’aigua i energia, per la qual cosa solen sortir a compte i en el cas dels electrodomèstics convencionals hem d’intentar utilitzar els programes eco i els més llargs, que són els que gasten menys aigua i energia”.
En acabar la conferència els assistents demanaren sobre les possibilitats de fer arribar aigua potable a les llars de Manacor. Així es va explicar “que des de la SAM s’estan fent actuacions per poder fer arribar aigua potable a Manacor i concretament s’estan estudiant tres propostes”. Així des de la SAM explicaren que hi ha tres propostes en estudi, que són complementàries. La primera és l’explotació del nou pou de sa Gravera, que compta amb aigua de qualitat; la segona és poder fer arribar fins a Manacor la canalització que ja du aigua de qualitat a diferents pobles del Pla i la tercera, la posada en marxa d’una desnitrificadora biològica. “Aquesta darrera proposta és la més viable a curt termini però l’hem d’estudiar ben a fons”, han concretat des de la SAM.
Després de la xerrada els assistents varen poder gaudir d’un petit refresc i exposaren els seus dubtes. Es generà un petit debat sobre propostes com que els hotels i els grans consumidors d’aigua puguin depurar ells mateixos l’aigua que consumeixen per poder reutilitzar-la o la necessitat de destinar més fons públics a la millora del sistema de depuració de les aigües residuals.
juny 19, 2018
La Xarxa d’Aigües Públiques de Mallorca impulsa la campanya que pretén evitar embussos i problemes a les canalitzacions de la xarxa d’aigües residuals.
No alimentis al Monstre és una campanya que pretén alertar la ciutadania de les conseqüències de tirar tovalloletes humides, olis i residus sòlids pel vàter. I és que aquests residus provoquen embussos i greus problemes a la xarxa i en el procés de depuració de les aigües residuals. Per això Manacor, juntament amb els quinze ajuntaments que integren la Xarxa d’Aigües Públiques de Mallorca se suma a la campanya de conscienciació ciutadana ‘No alimentis el monstre’.
“El nostre objectiu, com el de tots els impulsors d’aquesta campanya, és donar a conèixer aquesta problemàtica que cada any va en augment perquè els ciutadans aprenguin a usar la xarxa de sanejament de manera correcta per tal d’evitar els problemes i les despeses que provoquen els residus que es tiren incorrectament pel vàter”, explica el vicepresident de la SAM, Joan Sagrera. I aquest és precisament l’objectiu dels ajuntaments i empreses públiques que formen part d’Aigües Públiques de Mallorca.
Per tant l’objectiu de la campanya és conscienciar i demanar a la població que no tiri tovalloletes al vàter i evitar així problemes a la xarxa. Durant la presentació s’ha parlat d’algun dels problemes que les tovalloletes i les altres restes que es tiren pel vàter com compreses, greixos, cotó o preservatius generen a les canonades, les bombes impulsores i també durant el procés de depuració. Així des de Calvià han explicat que només durant l’any passat al municipi es varen retirar 851 tones de tovalloletes que varen provocar problemes en les canonades, les bombes d’impulsió i les depuradores. La neteja, el desembossament i les reparacions que es varen haver de dur a terme varen tenir un cost de 416.000 euros.
Per això, amb la imatge d’un monstre format per tovalloletes higièniques i residus, la campanya explica que per aquest particular monstre “les tovalloletes humides són el seu menjar preferit. Els bastonets i els discs de cotó, els cabells, el greix i les compreses, les seves llepolies. Quants més en tiris pel vàter, més gran es fa. Cada any provoca nombroses avaries i embossos a la xarxa de sanejament, i es gasten molts de doblers públics per arreglar-les”.
La Xarxa d’Aigües Públiques de Mallorca impulsa aquesta campanya per conscienciar la població de les greus conseqüències que provoca utilitzar el vàter com una paperera. L’entitat que aplega els gestors públics del servei d’aigua de consum es va constituir el mes de març de 2017 i està formada pels municipis que tenen una gestió municipal de l’aigua com Manacor, Inca, Palma, Artà, Banyalbufar, Calvià, Consell, Pollença, Sa Pobla, Valldemossa, Esporles, entre altres. Aigües Públiques de Mallorca realitza trobades periòdiques i ha esdevingut un lloc de trobada per intercanviar experiències i col·laboració tècnica. Així per exemple s’han iniciat col·laboracions en l’àmbit d’eficiència de les xarxes, comptadors i sectorització; d’eficiència energètica i compra d’electricitat; sobre la revisió del Pla Hidrològic i també sobre la problemàtica de les tovalloletes i altres residus.
juny 18, 2018
Els alumnes de primer d’ESO de l’IES Mossen Alcover han visitat l’estació depuradora d’aigües residuals de Manacor (EDAR) per poder veure en persona el cicle de l’aigua que han estudiat a classe i també una part important del sistema de sanejament de l’aigua de Manacor.
Els han acompanyat el gerent de l’Empresa de Serveis del municipi de Manacor (SAM), Francesc Grimalt; a més de la presidenta de la SAM, Maria Antònia Sansó; i el vicepresident, Joan Sagrera.
L’estació depuradora d’aigües residuals de Manacor (EDAR), és una instal·lació on es recullen les aigües residuals provinents de la ciutat i són tractades per reduir la contaminació per tal de poder ser abocades de nou al medi receptor (Torrent, mar, etc.). L’EDAR forma part del cicle de l’aigua, i del dia a dia de la nostra vida.
Degut això, els professors de l’Institut Mossèn Alcover han considerat important mostrar-la als seus alumnes, i tant l’Ajuntament com l’Empresa de Serveis del municipi de Mancor (SAM) els obren les portes per poder organitzar les visites. I és que és important que els nins i nines puguin veure en primera mà el funcionament de la EDAR i els problemes que té a causa dels abocaments indeguts per les piques i el vàter.
I és que és important no utilitzar el vàter com si fos una paperera. A més el consum de les tovalloletes humides s’ha incrementat notablement durant els darrers anys i ja és un article habitual en la higiene diària de moltes persones i famílies. El problema apareix en el moment en què aquestes tovalloletes es llencen pel vàter, ja que són les responsables d’embussos a la xarxa de clavegueram, avaries a les depuradores i l’encariment del procés de sanejament de les aigües residuals.
